L’ALBERT ÁVALOS, UN ÀRBITRE DE PRIMERA

ENTREVIATA A L’ALBERT ÁVALOS

L’Albert Ávalos és el primer anoienc en xiular a primera divisió. En aquests moments és àrbitre de 2ªB i això li permet fer de 4rt àrbitre a primera divisió. Per ser àrbitre en aquestes categories és molt important la preparació física. L’Albert segueix les pautes marcades per la RFEF i complementa els seus entrenaments amb els preparadors físics,Sergi Badet i Javi González.avalos 2

Molta gent et comença a conèixer com el primer àrbitre Anoienc en xiular a primera divisió.  Això vol dir que no deu ser gens fàcil arribar a aquest nivell. ¿Com es porta això?                                                                                                                 La veritat és que arribar fins a aquestes categories és molt difícil. Porto 11 temporades sent àrbitre de futbol i he tingut la sort de poder anar pujant cada any. Moltes proves físiques, controls tècnics, partits etcètera. En fi, el sacrifici ha tingut recompensa.

avalos 1

 ¿Quants partits teniu en un mes o en una temporada?                                             Doncs depenent de la categoria. Ara mateix el que acostumo a fer és entre 1 i 2 partits al mes d’àrbitre principal a 2a Divisió B, 1 partit de 4t àrbitre a 1era Divisió o 2a Divisió A i algun juvenil a divisió d’honor  o femenins de 1era nacional. El cert es que cada cap de setmana tinc una actuació.

 ¿Ho sabeu amb temps per fer una bona preparació i per programar-vos?       Els partits ens arriben sempre amb 10 dies d’antelació. És a dir, el dijous de la setmana anterior. Així es poden programar viatges, hotels, etc.

Ets mestre i també  llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport. ¿Des de quan has volgut ser àrbitre?                                                                                                   Sí, tot està una mica relacionat amb l’esport, que és el que més m’agrada. Als 16 anys, alguns dels amics de la meva colla eren àrbitres. Jo jugava a futbol i mica en mica em van convèncer per provar-ho. Més tard, entre els estudis, el futbol, el Taekwondo, l’arbitratge, etc., vaig haver de triar i finalment vaig deixar el futbol. Posteriorment vaig ascendir a 3era divisió i també vaig haver de deixar el Taekwondo.                                                                      En aquests moments treballo de mestre a una escola de Manresa i dedico gran part del meu temps a l’arbitratge (preparació física, reciclatges tècnics, imparteixo classes als nous àrbitres, també l’assignatura de regles de joc pels cursos d’entrenadors, etc.)

avalos -iniesta

 ¿Com afrontes els partits, et sents molt nerviós abans de començar un partit? Per afrontar els partits miro de tenir la major informació possible sobre tot el que l’envolta, per així no trobar-me amb situacions sorpresa. Entrenar bé durant la setmana per arribar amb bones sensacions. Treballar i preparar el partit amb el meu assistent, en Joan i amb l’assistent de 3era Divisió o 1era Catalana que portem.                                          En quant als moments previs,..sempre hi ha nervis. Però són nervis bons, els necessaris per a sortir al partit “enxufat” i amb ganes. Crec que l’experiència m’ajuda a canalitzar aquests nervis en concentració. Abans dels partits, m’agrada tenir sempre una petita xerrada amb els assistents i una de les coses que els hi dic es; “Sortim a gaudir del que ens agrada fer, d’aquesta manera,  tot sortirà perfecte!”

¿Notes les diferències entre arbitrar un partit “intrascendent” en relació a fer-ho amb grans equips o en partits on hi ha punts molt importants en joc?   Hi ha partits de tot. Si que es veritat que es nota més la tensió quan hi ha quelcom en joc, però a vegades, el partit que a priori sembla fàcil, que tothom pensa que no passarà res, es complica. Per aquest motiu l’àrbitre ha d’estar preparat i no caure en la relaxació a la que et porta el partit.                                                                                                                                 S’ha de donar tot, en tots els partits, ni que siguin de futbol base de la categoria més baixa, perquè el futbol mereix que la nostra feina es dugui a terme el millor possible.

¿Es evident que un àrbitre ha d’estar molt preparat físicament per afrontar els partits, canvis de ritme, d’orientació i poder estar molt a sobre de les jugades, però a nivell psicològic com entrena un àrbitre? ¿feu alguns exercicis específics?                                                                                                                                     A nivell psicològic no hi ha res específic que ens facin fer o que ens recomanin. Aquí cada persona ha de saber aguantar la pressió, ha de saber trobar les seves estratègies,….          Qui més es coneix, és un mateix. Fa poc vaig llegir un llibre que em va regalar el meu assistent, en Joan, “Aprender de los campeones” d’en Pep Marí, que parla d’aquest aspecte psicològic en esportistes d’alt rendiment i el recomano 100% ja que mostra de forma molt esquemàtica i clara quin pot ser el camí a seguir per aconseguir  l’èxit.

ávalos xavi

¿Quina es l’edat òptima, si hi ha, per un àrbitre? ¿la RFEF té una edat específica per “jubilar als àrbitres?                                                                                    En les darreres temporades l’edat es un debat, ja que volen àrbitres molt joves en categories altes i que siguin gairebé atletes. Per exemple, a la nostra territorial s’ha regulat per no poder entrar a ser àrbitre si tens més de 25 anys. Segons les categories, tens una edat límit per a poder pujar, però com ja sabreu es retiren amb 45 anys. A partir d’aquesta edat es pot passar a situació especial, per arbitrar partits de futbol base en els quals et requereixi el Comitè.

Quan el públic t’increpa per un error o bé perquè als aficionats estan acostumats a insultar… ¿ets conscient i ho sents o bé estàs tan concentrat que en aquests moments et trobes aïllat de l’ambient exterior?                                    Contra més gent hi ha, menys coses sents.  A més a més, com dius, la concentració fa que no paris atenció al que no té importància.                                                                                       D’altra banda, si que se senten moltes coses als partits dels més petits, i és una llàstima pel futbol que nens en formació hagin d’escoltar tot el que s’arriba a dir.

¿T’agradaria que els aficionats del futbol fossin més respectuosos com el d’altres esports com per exemple el bàsquet, tennis, handbol…?                            Ni sí, ni no, el futbol és futbol. Si m’agradaria en el futbol de formació, com he dit abans.

Suposo que els àrbitres voleu passar desapercebuts als partits i no ser els protagonistes. Quan un partit ha anat perfecte i les teves decisions han sigut molt encertades, els jugadors et feliciten al finalitzar el partit?                              Sí, es clar. Moltes vegades, des de fora, ens quedem només amb les males accions. Però, per sobre de tot, som persones, i en el futbol n’hi ha de molt bones. Quan fas una gran feina et feliciten.

En alguns esports com al tennis existeix “el ojo de halcón” però al futbol sembla ser que costa molt introduir aquests canvis tecnològics. ¿Estàs a favor d’utilitzar les noves tecnologies per ajudar als àrbitres? ¿o pel contrari creus que es perdria l’essència del futbol?                                                                               Crec que es perdria l’essència del futbol. No veig positiu rearbitrar partits, o parar per  mirar una imatge. Sovint la polèmica continuaria, perquè mirant 50 vegades una repetició una persona diu que es una cosa i una altra diu tot el contrari.                                          D’altra banda no veig malament un sistema, com el que s’està provant a Anglaterra per saber si un gol ha entrat o no. Res més.

Digues el que t’agrada més de ser àrbitre i el que menys.                                          El que més m’agrada, es la sensació que experimento quan estic al camp. El que menys, alguna situació complicada, de nervis que es pugui donar en algun partit, no per mi, però sinó en general.

Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps. Et desitgem molta sort als propers partits i que continuïs amb la teva progressió esportiva.   I sobretot, que hi hagi jocnet als camps de futbol!

Javi González                                                                                                                            JOCNET, esportivitza la teva vida!

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrenaments personals, JOC NET i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s